Cada vegada parlem més de tendències diverses que volen impulsar un nou model econòmic que posi en el centre a les persones i que superi un sistema que ens ha dut a les darreres crisis econòmiques i socials.
Economia del Bé Comú, Economia social i solidària, economia blava, economia circular, economia cooperativa, col·laborativa… són només algunes de les tendències que estan tenint cada vegada més presència en el nostre país i que pretenen establir unes relacions econòmiques i socials més equitatives i basades en la participació i la democràcia.
Algunes d’aquestes tendències estan presents des de fa segles (com l’economia cooperativa), d’altres han arribat més recentment (com l’economia del bé comú), d’altres són possibles gràcies a la generalització de les TICs (com l’economia col·laborativa) i d’altres inclús pretenen generar canvis en les empreses més tradicionals (com la responsabilitat social corporativa).
Però totes elles es troben en una etapa (comprensible i lògica) en la que sembla que posen més esforços en construir la pròpia identitat, que en intentar sumar i construir conjuntament un nou model econòmic.
Actualment alguns municipis estan apostant decididament per intentar construir uns models de gestió en els que estan agafant importància algunes d’aquestes tendències. Aquests processos són interessants i és necessari que es continuï avançant, però correm el perill de què alguns municipis apostin per una d’aquestes tendències i desaprofitin el potencial de les altres.
Des del punt de vista del Bé Comú, seria molt més interessant impulsar processos de construcció d’un model des de la ciutadania, en el que siguin les pròpies persones les que decideixin de forma conjunta quins són els principals reptes del seu territori i quines són les informacions que els interessa conèixer de les organitzacions que hi participen.
Tot i que és necessari respectar els processos identitaris de cada tendència (és lògic que cadascú reflexioni sobre el seu model per construir terminologia, eines, indicadors, etc.), també és necessari que entre tots intentem elaborar una proposta conjunta que sumi i aporti alternatives transformadores.
En aquest sentit, proposem construir territoris socialment responsables, impulsant processos en els que les persones puguin participar per dir: quines són les coses realment importants per al territori i quines són les informacions que realment els interessa conèixer de les organitzacions que actuen per poder identificar quines empreses estan col·laborant més activament en donar resposta als reptes identificats i adequar els seus hàbits de consum.
Sovint ens perdem en debats estèrils, en els que ens fixem més en allò que ens diferencia que en allò que ens hauria d’unir: la construcció d’activitat econòmica més social i orientada al bé comú, al servei de les persones, basada en l’equitat i la gestió democràtica, amb criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental.
Si realment volem tenir impacte i ser transformadors, hem de seguir construint alternatives i madurar cadascuna d’aquestes tendències, però també hem de superar els particularismes de cada iniciativa i anar més enllà, seient en una taula i col·laborant per construir models des de les bases que no siguin excloents i que aprofitin tots els potencials. Només així podrem superar les àrees de confort de cadascuna d’aquestes tendències i assolir reptes més ambiciosos, demostrant que és possible gestionar, produir i consumir d’una altra manera.