L’Agència Catalana de la Joventut és la primera àrea de la Generalitat que impulsa un procés d’autoanàlisi per tal de reorientar la seva activitat cap als valors universals que proposa aquest model socioeconòmic.Vector5 acompanyem a l’Agència en aquest procés participatiu i de millora continua.
L’Agència Catalana de la Joventut (ACJ), adscrita al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, està elaborant el seu Balanç del Bé Comú, un procés intern d’anàlisi de tota la seva activitat en els àmbits econòmic, jurídic, social i laboral per tal d’alinear-se als valors de l’Economia del Bé Comú (EBC).
D’aquesta manera, l’Agència Catalana de la Joventut es converteix en el primer organisme de la Generalitat de Catalunya en fer un procés d’aquestes característiques i implantar un sistema de millora en la seva gestió basat en l’índex del Bé Comú.
L’Economia del Bé Comú, promoguda per l’Associació Catalana per al Foment de l’ECB i inspirada per l’economista austríac Christian Felber, és un model socioeconòmic que pretén reorientar el model econòmic actual, basat en la maximització del benefici individual, i enfocar-lo al servei del bé comú. Aquest model es regeix per una sèrie de valors humans fonamentals que s’haurien d’aplicar a l’activitat econòmica: dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social, participació democràtica i transparència.
Amb l’objectiu d’identificar el grau d’alineació de l’Agència Catalana de Joventut amb aquests valors i elaborar 
un pla de millores per aquells aspectes que en són més allunyats, s’han creat cinc grups d’interès en els quals participen 30 treballadors i treballadores de l’Agència: proveïdors, finançadors, empleats, ciutadans/organitzacions i àmbit social de foment dels valors del bé comú.
En l’àmbit dels proveïdors s’analitza si hi ha incorporats criteris de compra responsable i sostenible en l’adquisició de productes i serveis (per exemple, productes de proximitat, proveïdors socials o ecològics), així com el grau de relació de confiança que s’estableix amb aquests proveïdors.
Respecte de les entitats financeres, s’estudia si s’incorporen criteris ètics de finançament i d’inversió a l’hora de seleccionar les entitats i els productes financers amb els quals treballa l’ACJ.
En el capítol dels treballadors, l’atenció se centra en les relacions laborals de l’organització: comprovar el grau de participació en la presa de decisions, la cocreació de serveis, el repartiment de treball de manera equitativa o la transparència i la sostenibilitat entre els treballadors de l’Agència.
Pel que fa a la mirada sobre la ciutadania, el balanç es fixa en si els serveis a la ciutadania incorporen les seves aportacions i si són fets des d’un punt de vista d’eficiència i sostenibilitat.
Finalment, l’ACJ analitza de manera global si transmet els valors del bé comú amb les seves diferents actuacions.
Un vegada elaborat el diagnòstic, previst pel juny de 2017, es realitzaran enquestes entre tota la plantilla de treballadors per a cadascun dels cinc àmbits per tal de prioritzar propostes de millora en la direcció de l’EBC. Aquestes propostes seran elevades a la direcció de l’ACJ, que establirà un calendari per a implementar aquestes mesures, dintre el marge que la legislació i la situació econòmica permetin.
L’Agència Catalana de la Joventut, executora de les polítiques de joventut
L’Agència Catalana de la Joventut, creada per llei del Parlament de Catalunya el 2006, executa els programes per a l’emancipació de les persones joves els programes de foment de la participació impulsats per la Direcció General de Joventut, d’acord amb el Pla Nacional de Joventut, assessora els ens locals i impulsa i coordina la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil. Així mateix, entre d’altres serveis, gestiona l’Observatori Català de la Joventut, la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT) i el Carnet Jove.
En l’actualitat, l’ACJ compta amb un total de 243 treballadors, dels quals 130 duen a terme la seva tasca als albergs de la xarxa pública.