Si ens fixem en l’última avaluació feta per l’agència de Transparència Internacional a Espanya, dels 110 ajuntaments més grans a l’estat espanyol, un total de 25 han aconseguit la puntuació més alta possible sobre els 80 indicadors que l’informe avalua. A banda que és una mostra limitada, el resultat de tantes primeres posicions, en lloc de satisfer-nos, pot resultar indicatiu d’una manca de representació per part de l’índex per poder mostrar-se com una eina efectiva per classificar i avaluar la transparència.
Es pot afirmar que aquest són els ajuntaments on es troba una cultura de la transparència més ben implementada? O, són aquests els ajuntaments on els treballadors gaudeixen d´un ambient de treball basat en la confiança i la transparència? Quines diferències hi ha entre els 25 primers?
El simple compliment de la llei sobre transparència, accés a la informació i bon govern aprovada pel govern, és el mínim exigible d’aplicació per un ajuntament. Des d’una mirada més acadèmica, és important destacar que amb el compliment de la llei en cap moment es pot identificar com a gestió de la Responsabilitat Social de les Administracions (RSA).
Per tal d’implementar una cultura de la transparència en les polítiques o projectes d’RSA dins d’un ajuntament és important seguir els següents passos: compliment de la llei, gestió de forma sistematitzada de les bones pràctiques, mantenir un diàleg periòdic amb grups d’interès per identificar els seus requeriments, fer una rendició de comptes, i finalment i més important, fomentar un compromís tant intern com extern d’una cultura de la transparència.
Com es pot veure el compliment de la llei o un bon resultat en l’ITA és un primer pas d’un llarg procediment per tal d’aconseguir l’excel·lència en la gestió de la transparència.
Per tant no podem parlar d’una gestió integrada de la cultura de la transparència si no s’han complert totes les fases anteriorment nombrades. Fomentar la transparència durant els discursos institucionals o codificar-la en els valors o missió és un bon indicador en transparència, però en cap moment en pot ser l’únic. De forma contínua ens trobem amb organitzacions que fan gala d’una cultura de la transparència però per altra banda tenen alguns incompliments normatius o no compleixen per exemple amb els requisits amb els seus grups d’interès.
Recentment l’agència de Transparència Internacional a Espanya va presentar el passat 19 de juny un estudi sobre la transparència de les 45 majors empreses públiques d’Espanya. En una escala sobre 100 punts:
· La nota mitjana de les 45 grans empreses estatals analitzades és de 45,3
· 26 han obtingut una nota inferior a 50 punts.
· Les àrees amb pitjor nota han estat “Prevenció de la corrupció i compliment de transparència i bon govern.
Ja sigui creant un índex més complet i representatiu pels ajuntaments o millorant la transparència de les organitzacions públiques es pot afirmar que ens trobem davant un llarg camí ple d’oportunitats per millorar en l’àmbit de la transparència.
Marc Bruguera
Vector5 | excel·lència i sostenibilitat